Imprimeix
Categoria: Actualitat

La AN desestima la demanda sindical, contra una empresa del sector del Contac Center, per la qual se sol·licitava la declaració com a contrària a dret de la pràctica empresarial consistent a descomptar directament de les nòmines mensuals dels treballadors els retards en el fitxatge d'entrada. Per a la Sala aquesta pràctica no constitueix una multa d'haver-hi, ja que de les obligacions recíproques per a totes dues parts derivades del contracte de treball ha d'entendre's que el dret al percebo del salari es genera per l'efectiva prestació de serveis.

En la SANT Núm. 115/2019, de 20 de juny de 2019, Rec. 82/2019, ECLI: ÉS:AN:2019:257, la Sala social de l'Audiència Nacional, desestima la demanda deduïda per CGT contra l'empresa del sector del Contact Center en la qual pretenia la declaració com a contrària a dret de la pràctica empresarial consistent a descomptar directament de les nòmines mensuals dels treballadors els retards en el fitxatge d'entrada.
Per a la AN, el retard injustificat en la incorporació del lloc de treball justifica la detracció de salaris proporcionalment sobre la base de les obligacions recíproques nascudes del contracte de treball.
El cas
Per part de la secció sindical CGT, es pretén que es declari com a contrària a dret la pràctica empresarial consistent a descomptar directament de les nòmines mensuals dels treballadors els retards en el fitxatge d'entrada, i, en conseqüència, el dret dels treballadors al fet que els siguin abonades les diferències retributives que en el seu perjudici els hagi pogut ocasionar aquesta pràctica. Per al que s'al·lega que l'empresa demandada té un sistema de control horari i registre instal·lat a través del qual es verifica la incorporació i la sortida del lloc de treball, sent pràctica habitual en l'empresa descomptar en la nòmina de cada mes la part corresponent als minuts de retard en què ha pogut incórrer el treballador a l'hora incorporar-se a aquest, va al·legar que als treballadors no se'ls permet compensar aquests retards per un altre períodes de treball, sent que la jornada del Conveni és anual, constituint, al seu judici, la pràctica impugnada una autèntica multa d'haver-hi, resultant a més que l'empresa, a més de llevar salari, procedeix a sancionar disciplinàriament als treballadors que incorren en faltes de puntualitat, la qual cosa ha estat objecte de sanció per la Inspecció de treball.
Per part de l'empresa demanda se sol·licita la desestimació de la demanda interposada, basant-se en que el seu sistema de control horari verifica l'entrada del treballador al centre de treball, no la seva connexió existint un temps de cortesia, entre 1,5 i 3 minuts, fins que s'ocupa el lloc.; que a l'hora del descompte, es descompta el temps no treballat i es computa de forma diària, no mensual; va assenyalar que el 9-8-16 es va aconseguir un acord en l'AVENC sobre sistema de compensació d'excés de jornada sent que en l'última trucada ho sol·licita el treballador, l'autoritza el coordinador, es compensa en descans en tres dies del mes següent, existint a més un protocol de justificació d'absències retribuïdes, no retribuïdes i absències injustificades; va admetre que només quan els retards són reiterats, s'utilitza el procediment sancionador i va posar en relleu que els contractes mercantils de l'empresa i clients es dimensionen conformement a hores, fins i tot mitjana hores.
Per a la mercantil no ens trobem davant un supòsit de multa d'haver-hi perquè la multa d'haver-hi implica detracció de salari per treball efectivament realitzat, i aquí el que succeeix és que no es retribueixen aquells períodes de temps no treballats; que, d'altra banda, en el Conveni col·lectiu es distingeixen tres tipus d'absències justificades i retribuïdes, justificades i no retribuïdes i no justificades; i que en tot cas la bilateralitat pròpia del contracte exonera a l'ocupador de retribuir per treball no realitzat.
Resolució del cas
la detracció que efectua l'empresa dels salaris mensuals que perceben els treballadors constitueix una multa d'haver-hi o qualsevol tipus de sanció encoberta?
La Sala assenyala que el fet que l'empresa sancioni bé amb amonestacions, bé són suspensions d'ocupació i sou, bé amb acomiadaments, les absències i retards dels treballadors, alhora que lleva dels seus salaris la part proporcional d'absències injustificades detectades, no suposa una doble sanció, ja que la detracció de salaris obeeix al lògic desenvolupament de les obligacions de nascudes a l'empara del contracte laboral sense que impliqui l'exercici de cap potestat disciplinària, mentre que les sancions obeeixen al legítim exercici de la potestat disciplinària previst legal i convencionalment.
Conformement a l'art. 1.124 Cc el treballador no pot reclamar cap salari per períodes de temps -"per ínfims que aquests siguin"- en els quals no existeixi efectiva prestació de serveis.
Sobre la base de l'establiment d'una jornada anual per conveni col·lectiu és possible que els retards injustificats es recuperin?
Com hem anticipat la part demandant entén que el Conveni sectorial preveu una jornada anual, i sempre aquests períodes de temps es podrien recuperar en un altre moment.
La Sala analitza els articles 22 (Jornada), 23 (Distribució irregular de la jornada), 26 (Horaris i torns), 28 (Permisos retribuïts) Article 29 (Permisos no retribuïts) del Conveni sectorial d'aplicació, posant-los en connexió amb els apartats 1, 2, i 6 de l'art. 34 ET, deduint:
"1.- Que si bé en el conveni s'estable un còmput anual de la jornada, la distribució irregular de la mateixa s'atorga a l'ocupador dins dels límits de l'art. 23 del Conveni d'aplicació, i aquesta concessió en exclusiva a l'ocupador es dedueix tant del propi text del conveni, com del que es disposa en el 34.2 E.T , perquè és una facultat que deriva del poder de direcció i organitzador del treball que a l'ocupador li atorga l'art. 20.1 E.T com a manifestació del dret reconegut en l'art. 38 CE a la llibertat d'empresa.
2.- Que tot treballador del sector del Contactcenter per a desenvolupar la jornada diària que resulti del que es disposa en l'apartat anterior, ha de trobar-se adscrit a un torn determinat, conformement a un horari determinat conforme es prescriu en l'art. 26 del conveni sectorial, dins del calendari laboral corresponent.
3.- Que el conveni col·lectiu reconeix en el seu art. 29 reconeix als treballadors un dret a absentar-se justificadament al treball per unes causes determinades i sense dret a la retribució que s'hagués reportat durant aquest període de temps."
És a dir, no existeix un dret del treballador al fet que la seva jornada individual sigui redistribuïda una vegada fixada per causa de retards injustificats com es pretén per l'associació sindical demandant, perquè tal distribució irregular de la jornada és una facultat empresarial, i d'altra banda, implicaria "fer de pitjor condició al treballador que previ avís s'absenta unes hores del treball conformement a l'art. 29 del Conveni, que perd el seu dret a la retribució en relació amb aquell que sense cap causa justificativa simplement arriba tard a l'el seu lloc de treball"